Climatologia
La distància del mar (climes marítims o de tendència continental), altitud (com més elevat és el terreny més disminueix la temperatura) i els vents humits són els factors que condicionen el clima del maresme. Altres factors que poden influir són les inversions tèrmiques, que es produeixen a les valls, les boires, degudes a l'elevada humitat que hi ha als cims del Montnegre i l'orientació, perquè les temperatures de l'obaga (vessant nord) sempre seran més fredes que les de la solana (vessant sud)
El clima del maresme és mediterrani, de tipus litoral central. Es caracteritza per les seves precipitacions més abundants a l'àrea del Montnegre (la distribució varia en funció d'altitud) i menys abundants a la costa. La precipitació mitjana anual està entre els 550 mm i els 800 mm. Els mesos més plujosos es concentren a la tardor i els més secs a l’estiu.
Les temperatures són força suaus, amb mitjanes a l’hivern d’entre 8 °C i 10 °C i a l’estiu d’entre 22 °C i 23 °C. Aquest fet és degut al mar, que fa una funció moderadora i a la serralada litoral, que frena els vents freds provinents de l'interior. Només hi pot glaçar del novembre al març, tot i que no és molt habitual.Fauna i flora:
La principal vegetació és l'alzinar amb roures, malgrat que avui en dia la intensa activitat humana com ara el conreu, ha alterat la composició de les espècies. Els boscos humits situats a prop de rius o rieres, per exemple, han esdevingut plantacions artificials d'arbres de creixement ràpid. Actualment, la vegetació de la serralada litoral està dominada per arbres com el pi blanc, el pi pinyer, o els roures que es troben al fons de les valls.
Com a conseqüència d'aquestes modificacions, la fauna s'ha vist afectada i en general ha disminuït o s'ha extingit. La fauna del maresme es divideix en cinc grups:
La fauna marina: són éssers vius que viuen al mar establint entre ells relacions alimentàries que permeten l'equilibri d'aquest ecosistema. Destaquen els peixos, els cefalòpodes i els ocells marins.
Espais naturals protegits
El parc natural més destacable és el del Montnegre. Aquest té una extensió de 15000 ha i ocupa vuit municipis del maresme, quatre del Vallès oriental i un de la Selva. El parc està organitzat per la diputació de Barcelona des de l’any 1989. L’objectiu d’aquest espai natural és aconseguir un anell verd per a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Els altres espais naturals del Maresme, com la resta de la serralada litoral (Serra de Marina), els massissos de la Conreria, de Sant Mateu i de Céllec, la Roureda de roure penol i els estanys de Tordera que inclou can Torrent, la Júlia, cal Rabe i els prats d'en Gai i l'illa de Tordera, estan inclosos dins el PEIN (pla d’espais d’interès natural).
La distància del mar (climes marítims o de tendència continental), altitud (com més elevat és el terreny més disminueix la temperatura) i els vents humits són els factors que condicionen el clima del maresme. Altres factors que poden influir són les inversions tèrmiques, que es produeixen a les valls, les boires, degudes a l'elevada humitat que hi ha als cims del Montnegre i l'orientació, perquè les temperatures de l'obaga (vessant nord) sempre seran més fredes que les de la solana (vessant sud)
 |
| Temperatura mitjana anual del maresme Font: www.meteopremia.com |
Les temperatures són força suaus, amb mitjanes a l’hivern d’entre 8 °C i 10 °C i a l’estiu d’entre 22 °C i 23 °C. Aquest fet és degut al mar, que fa una funció moderadora i a la serralada litoral, que frena els vents freds provinents de l'interior. Només hi pot glaçar del novembre al març, tot i que no és molt habitual.Fauna i flora:
 |
| Esquema representatiu de la fauna del Maresme Font: www.helppc.org |
Com a conseqüència d'aquestes modificacions, la fauna s'ha vist afectada i en general ha disminuït o s'ha extingit. La fauna del maresme es divideix en cinc grups:
La fauna marina: són éssers vius que viuen al mar establint entre ells relacions alimentàries que permeten l'equilibri d'aquest ecosistema. Destaquen els peixos, els cefalòpodes i els ocells marins.
- La fauna urbana: Són animals domèstics i salvatges que viuen i conviuen amb la humanitat. Són sargantanes, dragons, pardals, formigues, paneroles, àcars...
- La fauna agrícola: són individus que aprofiten les basses de les cases de pagès, les humitats i la protecció dels hivernacles o bé l'aliment dels conreus. És un ecosistema semblant al dels aiguamolls. Destaca la granota verda, la reineta, el tòtil, la puput, la cuereta blanca, l'eriçó...
- La fauna forestal: Són organismes que viuen als boscos: el porc senglar, la guineu, el toixó, el gorja-blanc, la mustela, el gamarús, el xoriguer, l'aligot, l'astor, la mallerenga emplomallada, la mallerenga blava, el tallarol capnegre, el talpó roig, el ratolí de bosc... La desaparició dels depredadors i dels conreus ha produït l'increment dels petits mamífers i dels ocells que s'alimenten dels conreus.
- La fauna a les zones humides: als aiguamolls, hi trobem petits invertebrats nedadors que alimenten tant a les aus que hi viuen com a les migratòries. Per exemple: els amfibis i els rèptils d'aigua, els ànecs, la polla d'aigua, la fotja i els insectes aquàtics.
Espais naturals protegits
 |
| Imatge del Montnegre Font:ca.wikipedia.org |
Els altres espais naturals del Maresme, com la resta de la serralada litoral (Serra de Marina), els massissos de la Conreria, de Sant Mateu i de Céllec, la Roureda de roure penol i els estanys de Tordera que inclou can Torrent, la Júlia, cal Rabe i els prats d'en Gai i l'illa de Tordera, estan inclosos dins el PEIN (pla d’espais d’interès natural).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada